RESUMEN DE LAS RECOMENDACIONES DEL CAV-AEP
PARA LA CAMPAÑA ANTIGRIPAL 2020-2021
Con relación a la infancia y la adolescencia, el CAV-AEP
recomienda la vacunación antigripal en:
•Grupos de riesgo: niños a partir de los 6
meses de edad y adolescentes en determinadas situaciones o con enfermedades de
base que supongan un riesgo aumentado de padecer complicaciones de la gripe.
•Personas a partir de los 6 meses que
convivan con pacientes de riesgo.
•Personas que conviven con menores de 6
meses.
•Todos los profesionales sanitarios.
•Embarazadas, tanto para su propia
protección como para la de su futuro hijo.
Se recomienda emplear
las vacunas antigripales tetravalentes, tanto inactivadas para uso por vía
intramuscular El CAV-AEP recomienda emplear en todos los casos y a cualquier
edad la dosis completa de 0,5 ml (siempre a partir de los 6 meses de vida).
El CAV-AEP considera que la vacunación
antigripal de los niños mayores de 6 meses, no incluidos en grupos de riesgo es
una medida recomendable por cuanto esta práctica preventiva
proporciona al niño protección individual y favorece la protección familiar y
comunitaria.
Por ello la vacunación antigripal infantil universal, tal y como proponen
la OMS y el ECDC debería ser un objetivo a corto o medio plazo.
No obstante en el escenario actual
de la pandemia COVID-19, aun cuando este comité está a favor de la indicación
universal de la vacunación antigripal en la infancia, tal y como recomiendan
los organismos citados anteriormente, entiende que dicha medida debería tomarse
de acuerdo con las recomendaciones oficiales de las autoridades de salud
pública, porque es prioritario actualmente garantizar el abastecimiento de
vacunas para las personas mayores y los grupos de riesgo de infección grave por
gripe y SARS-CoV-2.
PROPUESTAS DE LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE PEDIATRÍA SOBRE EL USO DE LAS
MASCARILLAS EN NIÑOS DURANTE LA PANDEMIA COVID19.
“Las mascarillas han irrumpido en la vida de los niños dibujadas entre el peligro y la magia. Una
oportunidad crucial para demostrarles que estamos ante una situación sin precedentes, para
inculcarles sentido del deber, responsabilidad social y solidaridad, para afianzar enseñanzas
indelebles en educación para la salud; pero especialmente para transmitirles que han sido
artífices de lo que hemos conseguido en esta epidemia con su esfuerzo y con la unión de todos" Asociación Española de Pediatria
Conocimiento actual documentado en la situación de alarma sanitaria.
• Las personas infectadas asintomáticas pueden transmitir y convertirse en fuentes infecciosas
no desdeñables de COVID-19.
• Los casos asintomáticos de COVID-19 son comunes también en población pediátrica.
Hay evidencia, con la gripe, de que el uso de mascarillas junto con el lavado de manos disminuye
la frecuencia de infección respiratoria.
• El uso universal de máscaras faciales para el éxito contra COVID-19 parece necesario, también
en la edad pediátrica, cuando las personas tienen que realizar actividades externas siempre que
no se pueda mantener la distancia de seguridad de 2 metros y EN EL ÁMBITO DE LOS CENTROS
EDUCATIVOS.
• Además de la disponibilidad de máscaras de diferentes tamaños capaces de adaptarse
perfectamente a la cara, es necesario que el uso de máscaras en los niños sea precedido de un
hábito establecido de “educación para la salud”: EDUCACIÓN POR PARTE DE FAMILIAS Y
EDUCADORES, con el objetivo principal de obtener la cooperación, el aprendizaje y la
concienciación de la necesidad de uso por los niños y adolescentes.
¿Deben los niños usar mascarillas?
NO: si es menor de dos años. Por riesgo de asfixia (CDC).
En la práctica, es complicado que la usen adecuadamente los menores de 5 años. Pero hay que
intentar implantar la cultura de la protección y que vayan aprendiendo a usarla sin forzar, ni
castigar.
NO: Si el niño tiene dificultad para respirar con la cara cubierta o está inconsciente,
incapacitado o no se la puede quitar solo.
NO: si se mantiene la distancia de seguridad (2 metros) y no hay posibilidad de contacto con
superficies contaminadas. Por ejemplo salidas a la calle sin tocar toboganes, otros juguetes,
bancos, farolas, papeleras, fuentes para beber, etc.
SÍ: Donde puedan contactar con personas no convivientes a menos de dos metros o en sitios
cerrados: visita médica, supermercado, tiendas, colegios, transporte público, farmacia, etc.
SÍ: Si tienen síntomas respiratorios: estornudos, tos, fiebre, diarrea y/o vómitos.
SÍ: Si tienen patología crónica: diabetes, fibrosis quística, cáncer, etc. o están
inmunodeprimidos o recibiendo fármacos inmunosupresores.
SÍ: Si tienen que entrar en contacto con individuos no convivientes habituales, con patología
crónica o mayores de 60 años.
Recomendaciones generales.
Las mascarillas tienen que estar bien colocadas, ser homologadas, estar íntegras y ser adecuadas
al tamaño de la cara del niño.
En los niños sanos que no presenten síntomas, las mascarillas
higiénicas son suficientes.
Deben lavarse o cambiarse periódicamente según indicaciones del
fabricante. También cuando estén mojadas
Los niños tienen que ser instruidos para aprender a usarlas sin tocarse la cara.
Hay que seguir
manteniendo las medidas de higiene y de seguridad básicas: etiqueta al toser y estornudar,
higiene de manos y distancia de seguridad.
Hay que educarles y responsabilizarlos en la función de aislamiento en la epidemia y en buen
uso y reciclaje de las mascarillas.
Es importante hacer partícipes a niños y adolescentes y transmitirles que ellos también están
contribuyendo a frenar esta pandemia.
Si hay reticencia o miedo a usar las mascarillas, la AAP realiza varias recomendaciones. Puede
proponerse: mirarse al espejo con la mascarilla y hablar sobre ella, poner una mascarilla a un
peluche o enseñarle a otros niños con mascarillas puestas.
REFERENCIAS:
American Academy of Paediatrics. Masks and children during COVID 19. Actualizado el 20 de
abril.
https://services.aap.org/en/pages/2019-novel-coronavirus-covid-19-
infections/masks-and-children-during-covid-19/ (acceso 14 mayo 2020).
Esposito S, Principi N. To mask or not to mask children to overcome COVID-19. Eur J Pediatr.
2020 May 9:1–4.
AAP: What if my child is scared of wearing a face covering? Disponible en:
https://www.healthychildren.org/English/health-issues/conditions/chest-lungs/Pages/ClothFace-Coverings-for-Children-During-COVID-19.aspx (acceso 14 mayo 2020). (acceso
14 mayo 2020).
Ministerio de Sanidad Consumo y Bienestar Social. Dirección General de Salud Pública
Calidad e Innovación. Centro de coordinación de aleas y Emergencias Sanitarias.
RECOMENDACIONES SOBRE EL USO DE MASCARILLAS EN LA COMUNIDAD EN EL CONTEXTO
DE COVID-19; 20.04.2020. https://icomast.es/wpcontent/uploads/2020/04/
Resulta imprescindible parlar als infants sobre aquest virus, atès que hi ha moltíssima informació als mitjans de comunicació que pot generar sensació de por i impotència i, a més, poden no comprendre-ho tot i deixar que la seva imaginació els porti a escenaris terrorífics.
Fins i tot els menors de 6 o 7 anys naveguen per internet. Per aquest motiu, hem d’interpretar amb els infants les notícies i la informació que els arriba. Són com petits científics, perquè escolten, observen, investiguen i treuen les seves pròpies conclusions.
La por dels nens i nenes s’ha de prendre molt seriosament i hem de respondre adequadament a les seves necessitats. En ocasions, en posar en marxa certes mesures per limitar els efectes dels virus, la por augmenta perquè aquestes mesures s’interpreten com “senyals emocionals d’alarma”.
Els professors han de parlar del coronavirus a classe per tal de:
Comprovar què en saben i què no els alumnes.
Corregir la informació errònia o mal interpretada.
És possible que alguns nens i nenes tinguin companys, coneguts o familiars que estiguin en països afectats en aquest moment i és important poder preguntar i parlar d’això a classe. També pot passar que hi hagi estudiants que vinguin de ciutats afectades actualment i que puguin tenir familiars vivint allà. La informació adequada i adaptada és necessària per reduir la por i l’ansietat.
Què explicarem als infants sobre el coronavirus?
A continuació compartim quines explicacions donar als infants, tenint en compte que com més gran serà necessari més detall:
El coronavirus provoca infeccions respiratòries a les persones, malgrat que majoritàriament causa símptomes lleus. Algunes persones, però, han mort per la malaltia.
El virus es va descobrir a la Xina, concretament a la regió de Wuhan, al desembre passat. Ara, s’han vist casos a altres països, també a Europa.
Molts professionals sanitaris estan treballant per entendre millor el virus i reduir els seus riscos. Per exemple, malgrat no tenir encara una vacuna, s’investiguen possibles medicaments.
Podem resoldre i gestionar dubtes bàsics com, per exemple, què vol dir quarantena o a quina distància està la Xina.
Probablement, els infants tinguin dubtes molt concrets que també hem de saber respondre, com per exemple els següents:
Què és el coronavirus o COVID-19?
El virus va començar a la Xina, on molta gent està infectada, per això s’han aïllat algunes ciutats, també a altres països, per tal que no es propagui més.
El virus es propaga d’una persona infectada a una sana a través dels fluids corporals.
El virus és tan nou que els científics encara intenten saber com es comporta. Malgrat que això pugui fer por, és important saber que moltes persones estan treballant-hi.
És perillós?
El virus només pot ser perillós si estàs en contacte amb una persona malalta.
Les persones que el pateixen tenen una infecció respiratòria (tenen tos i febre).
La majoria de vegades aquests símptomes són lleus, malgrat que algunes persones hagin mort, però afortunadament són molt, molt poques.
Per què s'en parla tant?
Es parla d’aquest virus perquè s’ha estès i moltes persones el tenen.
Tot el que ens sembla amenaçador i incomprensible pot fer por o ansietat i per això en parlem tant.
És important saber que hi ha molta gent treballant per conèixer millor el virus.
Què podeu fer els nens?
Els adults són responsables de treballar i solucionar tot allò relacionat amb el virus, per això no us heu de preocupar. Si algun familiar treballa a un centre sanitari o hospital, has de saber que ells coneixen com cuidar-se i protegir-se.
Pregunta a un adult sobre tots els rumors que escoltis i tots els dubtes que tinguis, però no has d’espantar altres companys i has de seguir jugant i passant-ho bé com sempre.
Consells generals per parlar amb la població infantil
L’objectiu principal per parlar amb els infants sobre el coronavirus és:
Reduir la seva sensació d'angoixa i por.
Demostrar que poden expressar-se i confiar-nos els seus dubtes.
No esperar a veure què passa, busca informació, fes preguntes i explora.
Els menors necessiten saber i comprendre què està passant, no podem aïllar-los de les notícies i la informació.
Ajusta't als fets i al que sàpigues del cert. Sigues honest i evita dir mentides. Si no tenim totes les respostes, no passa res, podem comentar-ho i intentar buscar-ne algunes si és possible.
Fes servir un vocabulari adaptat a l’edat de l’infant i als seus coneixements.
Podem aprofitar per tractar alguns temes concrets amb els infants:
Parlar sobre higiene bàsica, com rentar-se les mans sovint o tossir amb un mocador davant.
La UTCCB és el centre d’intervenció en crisi de Barcelona i ofereix intervenció psicològica especialitzada i assessoria a individus, equips i organitzacions en la gestió de l’abans, el durant i els després d’una situació critica.
El text està extret de la guia elaborada pel Klinikk for krisepsykologi - Centre de Psicologia de Crisis de Bergen (Noruega). Podeu consultar l'article original (en anglès) a través del següent enllaç What can we say to children about Coronavirus (COVID-19)?, o descarregar-vos l'article en castellà al final d'aquest article (veure document adjunt a la caixa de Documents).
A finals de l’any passat, les autoritats sanitàries xineses van informar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre un grup de 27 casos de pneumònia d’etiologia desconeguda, que incloïa set casos greus, relacionats amb l’exposició comuna a un mercat majorista de peix a la ciutat xinesa de Wuhan. Dies després, es va identificar com a agent causant del brot un nou tipus de virus de la família Coronaviridae, denominat SARS-CoV-2 o, més comunament, coronavirus.
Des de llavors, sobre aquest nou virus han aflorat molts dubtes i interrogants, que aquí s’intenten resoldre:
Com es transmet i quant de temps pot durar el període d’incubació?
Per contacte estret amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona malalta. Aquestes secrecions poden infectar una altra persona si entren en contacte amb el nas, els ulls o la boca. El període d’incubació és d’entre dos dies i un màxim de catorze.
Quins símptomes té?
Són similars als de la grip comuna, com ara febre, dificultat per respirar, tos o malestar general. Només en els casos més greus pot causar pneumònia i altres complicacions. Els casos més greus, generalment, succeeixen en persones grans o que pateixen alguna malaltia cardíaca, pulmonar o problemes d’immunitat. Cal recordar que el 80% dels casos d’aquest coronavirus són lleus.
Com es tracta?
Per ara no hi ha cap tractament específic, però hi ha molts tractaments per controlar-ne els símptomes, per la qual cosa l’assistència sanitària pot millorar-ne el pronòstic.
Hi ha risc de contraure la malaltia si es viatja a zones afectades?
Tenint en compte que l’OMS ha declarat el brot del nou coronavirus com a emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII), és aconsellable evitar viatges innecessaris a les zones afectades. Si és inevitable viatjar-hi, per reduir el risc d’infecció, és recomana, entre d’altres:
· Evitar el contacte proper amb persones que pateixen infeccions respiratòries agudes i presenten tos, esternuts, etc.
· Rentar-se sovint les mans, especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.
· Evitar consumir productes d’origen animal (carn o aliments poc cuinats o crus)
Si tens qualsevol dubte, truca al telèfon 061 Salut Respon o consulta el web canalsalut.gencat.cat
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) demana fer un ús "racional" del producte per evitar un "malbaratament innecessari" de recursos
Utilitzar mascareta per protegir-se del coronavirus és inútil. Així ho certifica l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que aquesta setmana ha elaborat un document amb les preguntes més freqüents sobre l'última emergència sanitària. "Fer servir la mascareta pot ajudar a limitar la propagació d'algunes malalties respiratòries, però el seu ús no garanteix que s'eviti el contagi", assenyala l'organisme.
Per l'OMS, la màscara només s'hauria d'utilitzar en aquells casos en quèel pacient presentasímptomes respiratoris o si sospita que està infectat. A banda, també s'haurien de posar la màscara les persones que estiguin cuidant possibles infectats.
En la resta de casos, es desaconsella l'ús d'aquest producte per evitar un "malbaratament innecessari" de "recursos valuosos". En la mateixa línia s'ha expressat Assumpta Ricart, portaveu del CatSalut, durant la roda de premsa d'aquest dimecres. "L'ús de la mascareta no té sentit, no afegeix cap mena de protecció"
Per Xavier Abad, cap de la unitat de contenció i laboratori de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), s'ha d'assegurar la disponibilitat del material pel
personal sanitari. Aquest expert afirma que portar mascareta pel carrer pot arribar a ser útil, però només en casos extremadament excepcionals. Si es dóna la casualitat que la persona que la porta es creua amb una altra infectada pel coronavirus i aquesta li tus a menys d'un metre, aleshores la màscara podria arribar a ser útil. "És una qüestió de probabilitats", comenta Abad. "La pregunta que ens hem de fer és si aquest comportament és raonable", afegeix.
A banda, l'OMS recorda que les mesures de prevenció no només passen per l'ús o no d'una mascareta. Mantenir una bona higiene de respiratòria i de mans i evitar contactes propers (de menys d'un metre) amb altres persones són alguns dels consells de l'organisme.
Posar-se bé la mascareta també és important
En cas que una persona sí que necessiti utilitzar la mascareta, l'OMS recorda la importància de posar-se-la de forma correcta. El primer pas és rentar-se les mans amb un desinfectant a base d'alcohol o amb aigua i sabó. Tot seguit, la màscara s'ha de col·locar de tal forma que cobreixi completament la boca i el nas, sense deixar espais entre la cara i la màscara. Mentre s'utilitzi, no s'ha de tocar.
La mascareta s'ha de canviar de seguida que quedi humitejada i, en el cas dels productes d'un sol ús, no reutilitzar-los. La màscara s'ha de treure per la part del darrere (no s'ha de tocar la part davantera) i ha de quedar dipositada en un recipient tancat. L'usuari ha de tornar a rentar-se les mans amb desinfectant a base d'alcohol o amb aigua i sabó.
