Resulta imprescindible parlar als infants sobre aquest virus, atès que hi ha moltíssima informació als mitjans de comunicació que pot generar sensació de por i impotència i, a més, poden no comprendre-ho tot i deixar que la seva imaginació els porti a escenaris terrorífics.
Fins i tot els menors de 6 o 7 anys naveguen per internet. Per aquest motiu, hem d’interpretar amb els infants les notícies i la informació que els arriba. Són com petits científics, perquè escolten, observen, investiguen i treuen les seves pròpies conclusions.
La por dels nens i nenes s’ha de prendre molt seriosament i hem de respondre adequadament a les seves necessitats. En ocasions, en posar en marxa certes mesures per limitar els efectes dels virus, la por augmenta perquè aquestes mesures s’interpreten com “senyals emocionals d’alarma”.
Els professors han de parlar del coronavirus a classe per tal de:
Comprovar què en saben i què no els alumnes.
Corregir la informació errònia o mal interpretada.
És possible que alguns nens i nenes tinguin companys, coneguts o familiars que estiguin en països afectats en aquest moment i és important poder preguntar i parlar d’això a classe. També pot passar que hi hagi estudiants que vinguin de ciutats afectades actualment i que puguin tenir familiars vivint allà. La informació adequada i adaptada és necessària per reduir la por i l’ansietat.
Què explicarem als infants sobre el coronavirus?
A continuació compartim quines explicacions donar als infants, tenint en compte que com més gran serà necessari més detall:
El coronavirus provoca infeccions respiratòries a les persones, malgrat que majoritàriament causa símptomes lleus. Algunes persones, però, han mort per la malaltia.
El virus es va descobrir a la Xina, concretament a la regió de Wuhan, al desembre passat. Ara, s’han vist casos a altres països, també a Europa.
Molts professionals sanitaris estan treballant per entendre millor el virus i reduir els seus riscos. Per exemple, malgrat no tenir encara una vacuna, s’investiguen possibles medicaments.
Podem resoldre i gestionar dubtes bàsics com, per exemple, què vol dir quarantena o a quina distància està la Xina.
Probablement, els infants tinguin dubtes molt concrets que també hem de saber respondre, com per exemple els següents:
Què és el coronavirus o COVID-19?
El virus va començar a la Xina, on molta gent està infectada, per això s’han aïllat algunes ciutats, també a altres països, per tal que no es propagui més.
El virus es propaga d’una persona infectada a una sana a través dels fluids corporals.
El virus és tan nou que els científics encara intenten saber com es comporta. Malgrat que això pugui fer por, és important saber que moltes persones estan treballant-hi.
És perillós?
El virus només pot ser perillós si estàs en contacte amb una persona malalta.
Les persones que el pateixen tenen una infecció respiratòria (tenen tos i febre).
La majoria de vegades aquests símptomes són lleus, malgrat que algunes persones hagin mort, però afortunadament són molt, molt poques.
Per què s'en parla tant?
Es parla d’aquest virus perquè s’ha estès i moltes persones el tenen.
Tot el que ens sembla amenaçador i incomprensible pot fer por o ansietat i per això en parlem tant.
És important saber que hi ha molta gent treballant per conèixer millor el virus.
Què podeu fer els nens?
Els adults són responsables de treballar i solucionar tot allò relacionat amb el virus, per això no us heu de preocupar. Si algun familiar treballa a un centre sanitari o hospital, has de saber que ells coneixen com cuidar-se i protegir-se.
Pregunta a un adult sobre tots els rumors que escoltis i tots els dubtes que tinguis, però no has d’espantar altres companys i has de seguir jugant i passant-ho bé com sempre.
Consells generals per parlar amb la població infantil
L’objectiu principal per parlar amb els infants sobre el coronavirus és:
Reduir la seva sensació d'angoixa i por.
Demostrar que poden expressar-se i confiar-nos els seus dubtes.
No esperar a veure què passa, busca informació, fes preguntes i explora.
Els menors necessiten saber i comprendre què està passant, no podem aïllar-los de les notícies i la informació.
Ajusta't als fets i al que sàpigues del cert. Sigues honest i evita dir mentides. Si no tenim totes les respostes, no passa res, podem comentar-ho i intentar buscar-ne algunes si és possible.
Fes servir un vocabulari adaptat a l’edat de l’infant i als seus coneixements.
Podem aprofitar per tractar alguns temes concrets amb els infants:
Parlar sobre higiene bàsica, com rentar-se les mans sovint o tossir amb un mocador davant.
La UTCCB és el centre d’intervenció en crisi de Barcelona i ofereix intervenció psicològica especialitzada i assessoria a individus, equips i organitzacions en la gestió de l’abans, el durant i els després d’una situació critica.
El text està extret de la guia elaborada pel Klinikk for krisepsykologi - Centre de Psicologia de Crisis de Bergen (Noruega). Podeu consultar l'article original (en anglès) a través del següent enllaç What can we say to children about Coronavirus (COVID-19)?, o descarregar-vos l'article en castellà al final d'aquest article (veure document adjunt a la caixa de Documents).
La bronquiolitis es una
infección propia de los niños pequeños, que afecta las vías respiratorias bajas
inflamando los bronquiolos, que son las ramas más estrechas del árbol
respiratorio. Se define como un primer proceso respiratorio con sibilancias
(pitidos en el pecho), que afecta a menores de 2 años. Hasta uno de cada
tres niños lo padece antes de cumplir los 2 años.
Este proceso es casi siempre
de origen vírico, siendo un virus concreto, el Virus Respiratorio Sincitial
(VRS) el que produce la mayor parte de los casos, y también suele asociarse a
los casos más graves. Este virus inicia un periodo epidémico en España hacia el
mes de noviembre, apareciendo la mayoría de los casos en otoño e invierno.
Muchos adultos y niños más mayores se contagian por él, y aunque manifiestan
únicamente síntomas de catarro, pueden transmitir el virus a los niños más
pequeños.
Inicio de la bronquiolitis
La infección suele comenzar como un cuadro de catarro
común (moco nasal acuoso, estornudos, fiebre no elevada), apareciendo
posteriormente tos, que suele empeorar 2 o 3 días después haciéndose más
persistente, acompañándose de dificultad respiratoria (el niño respira más
deprisa y a menudo con más profundidad de lo habitual), y en ocasiones silbidos
audibles con la respiración. Muchos niños sufrirán sólo cuadros leves, como un
catarro con más tos de lo habitual sin apenas dificultad respiratoria. Otros
tendrán una dificultad respiratoria moderada, tos intensa y en ocasiones
vómitos provocados por el esfuerzo. Algunos casos más graves progresan con
dificultad respiratoria importante, a veces incluso incapacidad para
alimentarse y mantenerse hidratados, siendo necesario que ingresen en una
unidad de pediatría para ofrecerles el tratamiento oportuno.
Aunque se han utilizado
diversos tratamientos, y con frecuencia se siguen empleando broncodilatadores
para su manejo, ningún medicamento ha demostrado ser efectivo, por lo que lo
más importante es asegurar al niño las medidas de soporte necesarias en función
de la gravedad.
En general, los niños con una
bronquiolitis leve precisarán únicamente lavados nasales, mantenerlos en una
posición ligeramente incorporada y ofrecerles tomas de alimento más pequeñas y
frecuentes, sin forzarles a comer, manteniendo un adecuado aporte de líquidos.
Se pueden utilizar los antitérmicos habituales en caso de tener fiebre. En
ocasiones, el pediatra puede hacer un tratamiento de prueba con
broncodilatadores (salbutamol) aplicados con cámara o nebulizados, si bien no
son una medida recomendada de forma rutinaria ya que sus beneficios no están
demostrados.
Bronquiolitis: cuadros más graves
Los niños que presentan
cuadros más graves necesitan con frecuencia valoración e ingreso hospitalario,
a menudo con administración de oxígeno suplementario y medidas destinadas
asegurar una hidratación y nutrición adecuadas. Unos pocos, los más graves,
pueden requerir incluso ingreso en unidades de cuidados intensivos y asistencia
respiratoria. Los niños con antecedentes de prematuridad, enfermedades
cardiacas o respiratorias y los que presentan el cuadro en los primeros seis
meses de vida son los que suelen presentar las formas más graves.
Ante síntomas de gravedad
(dificultad respiratoria intensa, pausas respiratorias, dificultad para la
alimentación, fiebre elevada o decaimiento), es conveniente que el niño sea
valorado por un pediatra de forma urgente. Del mismo modo, aunque ya haya sido
visitado por el pediatra, será conveniente una reevaluación en caso de observar
empeoramiento.
Hay que saber que la remisión
completa del cuadro suele ser lenta, de modo que en muchos niños la tos y una
ligera dificultad respiratoria pueden persistir incluso hasta 3 semanas después
de iniciarse el cuadro. Algunos de ellos, tras este primer episodio de
bronquiolitis, pueden presentar episodios recurrentes de dificultad
respiratoria y sibilancias asociados a infecciones respiratorias posteriores.
Medidas preventivas
Las medidas preventivas más
eficaces para evitar la bronquiolitis son: evitar la exposición al humo del
tabaco, desde la gestación y durante toda la infancia (los hijos de madres y
padres fumadores tienen un mayor riesgo de bronquiolitis, mayor gravedad de la
misma y mayor probabilidad de episodios recurrentes posteriores); favorecer la
lactancia materna siempre que ésta sea posible; y evitar el contagio de
infecciones mediante el lavado frecuente de manos (esta medida es útil también
contra la gripe y muchas otras infecciones que se presentan de forma
epidémica).
Además, existe un anticuerpo
específico contra el VRS (palivizumab), que se utiliza a modo de vacuna para
proteger durante el periodo epidémico a los niños que tienen un mayor riesgo de
sufrir una bronquiolitis grave (niños que han sido muy prematuros, con
cardiopatías graves, etc.).
Des de finals del 2013 es troba en vigor la nova normativa “i-Size” d'homologació de Sistemes de Retenció Infantil. Aquest reglament, que conviurà temporalment amb l'anterior, pretén que les cadiretes s'ajustin millor a les característiques físiques de cada nen i s'acoblin amb major precisió al seient del vehicle.
"i-Size" és el nom popular de la normativa ECE-R 129, dirigida a fabricants de cadiretes i vehicles, i impulsada pel Fòrum Mundial per a l'Harmonització de la Reglamentació sobre Vehicles de les Nacions Unides. Es tracta d'un nou reglament d'homologació d’SRI, nascut per eliminar el risc que suposen algunes conductes incorrectes al voltant de la instal·lació i ús de les cadiretes.
Les principals novetats que aporta “i-Size” són:
Substitució de l'actual classificació de cadiretes per grups de pes per un interval d'alçada. Cada fabricant haurà d'indicar entre quines alçades està recomanada cada cadireta (per exemple, entre 40 i 100 centímetres).
Introducció del xoc lateral com a prova obligatòria per a obtenir l'homologació. Aquesta prova no era obligatòria fins ara, malgrat les reivindicacions dels automòbils clubs europeus davant l'elevat risc d'aquests xocs.
Tots els nens fins a 15 mesos hauran de viatjar en sentit contrari a la marxa del vehicle. Aquesta és la principal novetat sobre la posició de la cadireta en el cotxe, ja que la normativa anterior només exigia circular contra la marxa fins als 9 quilos (aproximadament, 9 mesos). Aquesta nova obligació solament ha d'aplicar-se als SRI homologats segons “i-Size”.
“i-Size” promou la universalitat en l'acoblament de les cadiretes al vehicle. Per evitar llistats de compatibilitats entre SRI i vehicles es promou un sistema d'ancoratge “i-Size” en el vehicle que serà compatible amb totes les cadiretes homologades segons la nova normativa. Aquestes cadiretes seran compatibles amb els vehicles equipats amb Isofix i s'elimina la possibilitat de subjecció mitjançant el cinturó de seguretat.
La normativa “i-Size” es troba en vigor des de finals del 2013. Alguns fabricants de cadires de cotxe ja han presentat dispositius adaptats a la nova normativa i al llarg d'aquest any apareixeran els primers models compatibles amb “i-Size”. No obstant això, s'ha establert un temps de convivència –encara per definir– entre el nou reglament i l'anterior (ECE-R 44). Així, les famílies que ja disposin d'SRI poden seguir utilitzant-los sense problemes segons les normes actuals.
Recomanacions generals sobre l’ús correcte dels SRI
- Desconnectar l'airbag quan es col·loqui la cadireta al seient davanter de l’acompanyant.
- Col·locar el nen a la cadireta del cotxe en un lloc on no s’entorpeixi al trànsit.
- No viatjar amb un nen en braços o assegut sobre la falda, ja que en cas d’accident la gravetat fa que el pes del nen augmenti fins a 20 vegades i resulti impossible subjectar- lo.
- Si es deixa el nen a càrrec d’una altra persona, també cal deixar-li la cadireta per al cotxe per si té necessitat de desplaçar-lo.
- L’ordre de situació del sistema de retenció infantil dins l’automòbil de major a menor seguretat, és el següent: • Seient central posterior. • Seients laterals posteriors. • Seient davanter (amb l’airbag davanter desconnectat).
- Cal comprovar, abans d’adquirir el producte, que la cadira de seguretat queda perfectament instal·lada al nostre automòbil.
- Reemplaçar la cadira de seguretat per una de nova després d’un accident, si la cadireta ha rebut algun impacte.
MOSQUIT TIGRE: Informació, Consells i
Recomanacions
Què
és?
És
un mosquit amb una coloració característica, ja que el cos de l’adult és negre
però decorat amb
ratlles transversals de color blanc brillant. Això li proporciona el nom de
“mosquit tigre” o“tigre
asiàtic”. La seva mida oscil·la entre els 2 i els 10 mm.
On es
desenvolupa?
El
seu cicle biològic presenta les fases d’ou, larva, pupa i adult. Les fases
immadures són aquàtiques
(larva i pupa), mentre que l’adult és de vida aèria.
El
seu hàbitat larvari original són forats plens d’aigua a l’interior de troncs
d’arbres de les selves del
sud-est asiàtic, però s’adapta molt bé a qualsevol cavitat natural, així com a
recipients artificials:
bidons, safareigs, plats de testos o altres tipus de recipients.
Què
fa?
És
actiu sobretot de dia i es concentra principalment a l’exterior de les cases.
Té preferència per
àrees ombrívoles i el radi de vol i d’acció és relativament curt (uns 400 metres del lloc de cria).
La
picada del mosquit tigre no té cap característica que la diferenciï de les
picades d’altres mosquits.
A diferència dels mosquits autòctons, pica principalment de dia i produeix gran nombre
de picades. Tot i això, no suposa un risc per a la salut, ja que ni a Catalunya
ni a Europa
no s’ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia.
Què
podem fer per evitar-lo?
Hi
ha mesures preventives que poden ajudar a evitar la proliferació dels mosquits
que habiten a la
ciutat com són l’eliminació del màxim
nombre de llocs d’acumulació d’aigua:
- Buidar dos cops per setmana els
recipients de l’exterior que puguin acumular aigua:
joguines, cendrers, gerros, galledes, piscines de plàstic, etc.
- Buidar dos cops per setmana o tapar amb
tela mosquitera espessa els safareigs i les
basses petites.
- Treure els plats de sota els testos. Si
no és possible, buidar-los quan l’aigua s’hi acumuli.
- Canviar l’aigua setmanalment a les
plantes que viuen en aigua.
- Mantenir cobertes les piscines mentre
no s’utilitzen.
- Canviar l’aigua dels animals domèstics
amb assiduïtat.
- Assegurar que pous, cisternes, tancs o
barrils d’aigua estiguin degudamentcoberts.
- Tapar els forats de troncs i branques
omplint-los amb sorra.
- Evitar acumulacions d’aigua en zones de
drenatge o desguassos.
- Evitar els forats i les depressions del
terreny on es pugui acumular aigua.
- Eliminar la presència continuada
d’objectes que en general puguin acumular aigua de
pluja.
Que
cal fer si el detecteu?
En
el cas que detecteu presència de mosquit tigre al vostre edifici o als
voltants, convé eliminar els
punts amb aigua acumulada.
En
el cas que trobeu ous o larves en recipients, cal abocar–los, i mantenir la
vigilància a la zona.
Una altra possible solució és posar trossos de fil de coure a l’aigua per
evitar la seva proliferació.
Per
tal d’evitar l’entrada a l’edifici, podeu posar teles mosquiteres, o altres
sistemes que evitin el
pas dels insectes.
Que
cal fer en cas de picades?
En cas de picada,
renteu i desinfecteu bé la zona. El tractament és simptomàtic. L’amoníac o altres
bases són molt útils. En cas de persistència de les molèsties, consulteu el
vostre metge.
Per evitar les picades
del mosquit es recomana roba de màniga llarga i pantalons llargs (preferiblement
de color clar), així com mitjons.Si s’utilitzen
repel·lents, cal tenir en compte que són productes químics:
· Tan sols utilitzar-los a l’exterior, complint estrictament les
condicions d’ús sobretot pel
que fa al nombre d’aplicacions diàries indicades.
· No aplicar a nens menors de 2 anys, en nens més grans s’evitarà en
la mesura que sigui
possible, evitant sempre l’aplicació a les mans, ja que se les poden ficar a la boca
o als ulls.
· No és recomanable aplicar a la roba.
· Quan no sigui necessari el repel·lent, cal netejar la pell amb
aigua i sabó.
· Si presenteu qualsevol tipus de reacció a la pell, renteu bé la
zona i consulteu ambel
vostre metge.
En
el cas concret del mosquit tigre es pot consultar el web de la Generalitat
(http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/ambiental/index.html) on hi ha una sèrie de consells i recomanacions.
